El Jaciment de l'Institut de Batxillerat Antoni Pous : un assentament a l'aire lliure de finals del Calcolític (Manlleu, Osona) / Sílvia Boquer Pubill, Josep Bosch Argilagós, Walter Cruells Banzo
Boquer i Pubill, SílviaBarcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995
160 p. : il., plàn., taules ; 29 cm (
Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 15)
Referències bibliogràfiques. A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resums en català i castellà.
ISBN 8439335792
El jaciment de l'Institut de Batxillerat de Manlleu, descobert el 1985 i amb excavacions d'urgència els anys 1986, 1987 i 1988, constitueix un nou exemple d'un assentament a l'aire lliure a les planes de la Catalunya Central, en l'horitzó de transició entre els períodes del Calcolític i Bronze antic, és a dir, fa aproximadament 4.000 anys. L'estudi paleoambiental indica un paisatge amb coberta vegetal important - roureda de tipus sud-mediterrani - però amb clares evidències de l'existència d'una important acció antròpica en el mateix. L'anàlisi exhaustiu de les estructures excavades permet proposar una hipòtesi sobre el seu funcionament primari (fosses o espais subterranis d'emmagatzematge, estructures de sustentació, llars) i secundari (reblert amb deixalles domèstiques, espai funerari), així com observar la possible diferenciació de l'espai ocupat en l'hàbitat. Les activitats econòmiques s'han estudiat gràcies a les tècniques d'anàlisi (antracologia, carpologia, arqueozoologia) observant-se una important activitat agrícola. La ramaderia està representada per ovicaprins, bovins i súids. La cacera i la recolecció completen l'aportació alimentària. La cultura material permet observar aspectes tecnològics i d'ús així com el procés de fabricació de recipients ceràmics, la matèria prima, la morfologia i els senyals d'ús que presenten els materials lítics. La trobada i l'estudi antropològic d'una inhumació doble permet apropar-se al ritus funerari, característiques de la població i de la seva alimentació. Es proposa la hipòtesi de l'existència d'un poblat en les planes important, amb un règim econòmic que combina l'explotació agrícola de les zones planes amb una pràctica ramadera de tipus semi-nòmada, com els campaments d'estiu en altitud.
